Els que han marxat

No ha sigut una lectura senzilla la de Die Ausgewanderten, de W. G. Sebald, però és un llibre amb el que m’he “barallat” de bon grat, perquè realment val la pena. Sebald té una forma de construir frases que de vegades m’han arribat a semblar laberíntiques alhora que directes i molt evocadores de les situacions i els personatges descrits.

Per als que no el coneguin, el llibre està format per Quatre narracions llargues”, la recerca del punt de connexió entre les quals ha sigut un exercici que he anat fent durant tota la lectura. Diferents hipòtesis, el suïcidi, l’emigració, la procedència jueva… I una mica són tots aquests punts, però per a mi el títol – literalment traduïble com a “Els emigrats” – no pot deixar de semblar-me que té connotacions més enllà del fet que tots els personatges que centren els relats són persones emigrades, si no també el fet que ja no hi siguin en el moment narratiu del relat i que d’alguna manera l’autor obté informació relacionada amb les seves vides a través de fonts indirectes, diaris, documents, relats de tercers, i també persones que en certa manera han deixat la vida de manera més o menys voluntària.

Només una cita:

Daß es heute in Steinach keine Juden mehr gibt und daß die dortige Bevölkerung sich der gewesenen Mitbewohner, deren Häuser und Liegenschaften sie übernommen hat nur mit Mühe, wenn überhaupt erinnert, das erübrigt sich fast zu sagen.

No cal dir que avui a Steinach ja no hi ha jueus i que la població d’allà només es recorda amb esforç, si es que ho fa, dels que van ser els seus conciutadans, de les cases i propietats dels quals s’ha fet càrrec.

[ Aquesta última frase grinyola una mica… Excusez-moi ]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *