Moloc

Vaig descobrir l’escriptor francès Thierry Jonquet l’any de les revoltes banlieusardes, perdó per la paraula, que d’una manera no del tot paradoxal van contribuir a l’elecció de Nicolas Sarkozy com a president de la República Francesa –una mica com ara ha passat amb el moviment del 15-M o dels indignats i la dreta cavernícola espanyola.

El cas és que recordo l’època perquè el llibre amb què vaig conèixer aquest autor, que vaig comprar a Amazon pel títol (Ils sont votre épouvante, vous êtes leur crainte: Són el que us espanta, sou el que els fa por, més o menys), estava escrit abans de les revoltes però es podria dir que les anunciava. Vaig pensar que era llàstima que no es traduís, i ara també m’ho sembla amb l’últim que n’he llegit, Moloch. No sé quin públic té el Jonquet a França, tot i que a la contracoberta es diu que és “un dels escriptors més dotats de la seva generació”. Potser els casos policials que planteja són massa durs per a un públic ampli…

Moloch tracta de tràfic de nens, de misèria occidental, europea i romanesa, i com sempre en els llibres del Jonquet, l’escenari és una societat que ha perdut els referents i navega sense brúixola, i que en el seu gruix prefereix oblidar a tots aquells que són esclafats o llançats a la cuneta.

Tot i la seva cruesa, alguns dels llibres del Jonquet haurien de ser lectura obligatòria del batxillerat. Dels cursos de consciència.

Un pensament quant a “Moloc”

  1. Diria… mans a l’obra! Tot i que de fet sóc ben capaç de llegir-lo en francès. I com que ja fa temps que en parles, potser ho hauria de fer algun dia d’aquests. Que no sé què em passa últimament que només llegeixo en alemany!

Respon a flor del desert Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *