Manual per a autoestopistes galàctics

Suposo que aquesta és una de les coses bones quan empitjora el temps: sorgeixen més oportunitats per, o ve més de gust, quedar-se a casa arraulida llegint un llibre!

…the Thursday morning sun was bright and clear as it shone on Arthur Dent’s house for what was to be the last time.
Il·lustració de John Martz

The hitchhiker’s guide to the galaxy, de Douglas Adams, és un llibre al que tenia pendent de fer-li una ullada des de fa un temps. Quina coincidència, per tant, trobar-ne un exemplar a la tauleta de nit d’aquesta casa on estic convidada unes setmanes!

La lectura ha sigut d’aquelles que es poden descriure com a “lectura llamp”, és a dir, que l’he començat i acabat en un sol dia. Val a dir que no és un llibre gaire gruixut ni gaire profund, cosa que també ha ajudat.

Com tothom m’havia dit, és un llibre molt divertit, ocurrent i entretingut que té algunes imatges força interessants. Tot i això, pel que fa a la història o la narració, són més aviat poc rellevants i no sembla tenir cap propòsit més enllà del de fer passar l’estona (tot i que estic segura que, tenint en compte la quantitat de seguidors que té, algú li ha intentat trobar una filosofia o un significat més profund…). Com a curiositat, la sèrie (em penso que hi ha uns quants llibres més que continuen la història) es va originar com una teatralització per a la ràdio BBC cap allà a l’any 78! En aquest cas, el llibre va venir després.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *