For whom the bell tolls

Aparentment Hemingway dominava allò que en diuen “la lengua de Cervantes“, ja que els diàlegs d’aquesta novel·la, que he llegit en anglès, segueixen la fraseologia i les formes d’expressió castellanes, però en llengua anglesa. Cosa que resulta excepcionalment curiosa i dóna una sensació més autèntica al relat, més viva, alhora que probablement n’impossibilita qualsevol mena de traducció decent. Com es tradueix un text que és un joc entre dues llengües?

El tema de les brigades internacionals, els partisans i els guerrillers durant la guerra civil i algunes de les escenes que s’hi relaten m’han resultat molt sorprenents, diria que fins i tot xocants, i també m’han despertat l’interès per a llegir o assabentar-me de més coses sobre el desenvolupament de la guerra i la intervenció, als dos bàndols, dels diferents poders internacionals, per exemple, la presència d’oficials soviètics als alts rangs de l’exèrcit republicà. Aquestes coses no ens les expliquen, quan ens expliquen les poques coses que ens expliquen sobre el que va passar.

Un pensament quant a “For whom the bell tolls”

  1. Encara que Hemingway no m’ha interessat mai, no sé ben bé per què, ara m’has fet venir curiositat per aquesta llengua barreja que expliques que fa servir; va ser durant la guerra civil espanyola, em sembla, que es va barallar amb el Dos Passos, que ja saps que és un escriptor que m’interessa, però no sé quin dels dos era el més prosoviètic ni me’n recordo de la baralla per què va ser.
    Em sembla que ara està admès de manera general que la Segona Guerra Mundial va tenir un període de proves a Espanya, i el que impressiona bastant és veure com d’una banda les suposades democràcies europees s’aixoplugaven en el pacte de no-intervenció (v. http://ca.wikipedia.org/wiki/Comitè_de_No-intervenció) per arribar fins i tot a paralitzar els carregaments d’armes de la República a la frontera francesa, mentre Itàlia i Alemanya entrenaven les seves tropes i provaven els seus avions (Barcelona, Gernika, etc.) en territori espanyol.
    Només l’URSS donava suport als republicans, i l’URSS era Stalin i era el PC i el PSU: res de bo. En fi, ja saps que aquest és un dels meus temes…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *