Llengua literària?

Intentant endreçar el caos de les meves lectures i fer veure que tenen un objectiu, vaig comprar no fa gaire Trucada per al mort, de John Le Carré, editat per La Cua de Palla l’any 1968 en traducció d’Antoni Pigrau, que no recordava gens quan no fa gaire el vaig rellegir en VO, Call for the Dead. Ara el que volia fer era resseguir-los tots dos alhora, l’original i la traducció, però m’està començant a fer por: por de veure el que passa en la versió catalana, perquè amb la Trucada vaig comprar també dos llibres de Dashiell Hammett, un autor que volia recuperar, i després de llegir-los no crec que pugui dir que ho hagi fet –que l’hagi recuperat–; en tot cas, si tant m’interessa, n’hauré de buscar també l’original.

En el meu record, Collita roja i La clau de vidre eren bons, però ara els gàngsters parlant-se de vós, garfint pistoles, perdent capells i fent altres coses rares m’han impedit entrar en la història, que en realitat no té més importància: em fa l’efecte que en Hammett l’estil ho és tot; l’antiestil, si es vol, en el pol oposat de la novel·la psicològica, amb frases curtes que només expliquen fets, sense gens d’introspecció, un ritme ràpid i molta violència. I ara que hi penso, quan els vaig llegir –els tres que he dit–, fa més de trenta anys, no recordo que la llengua em sobtés tant; també és veritat que no es pot dir que aleshores tingués prou criteri per saber si una traducció era bona o no, i això em permetia trobar acció en les novel·les d’acció, en lloc de mots escaients i sospites d’errors.

Perquè a més a més hi ha això: no només la llengua és encarcarada i no gens àgil, sinó que a sobre la traducció no és bona; i no, no és el mateix. En tot cas, es pot entendre que als anys seixanta els conceptes lingüístics estiguessin com estaven i que fos menys important la qualitat de la traducció que publicar, publicar i publicar; el que ja s’entén menys és que 62 hagi anat reeditant aquestes versions sense revisar-les: la Collita roja que tinc es va publicar el 84 –no m’ho podia creure. I el que em pregunto és si les traduccions del catàleg actual, vigent, de les Seleccions de la Cua de Palla estan revisades o no. Si és que no, la cosa és de jutjat de guàrdia i ja es poden anar queixant amb la cançoneta d’ai què farem perquè la gent llegeixi més en català.

(Sempre estem amb la cosa de la desgraciada llengua i com ens tracten de malament els espanyols, però els que som uns desgraciats, en l’accepció 1 de l’Alcover-Moll, som els catalans, que l’anem assassinant a poc a poc, amb nocturnitat i traïdoria i fent veure que ens en cuidem.)

2 pensaments quant a “Llengua literària?”

  1. Fa tant de temps que no llegeixo traduccions que ja no recordo el que és…
    O sí, passar tota la lectura preguntant-me com s’expressaria això o allò en la llengua original, o escandalitzant-me d’una frase feta mal traduïda o massa literal o… La qüestió és que sovint també em passa el fenomen contrari, quan llegeixo en la llengua original, em pregunto com es traslladaria una frase o una altra a la meva…
    De fet, també recordo que des de força jove, potser amb quinze o setze anys, em passava això mateix amb la televisió i quan veia programes doblats intentava llegir-los els llavis als actors per imaginar què deien en realitat!
    No podríem considerar, llavors, que la mala traducció i el mal doblatge –en tevetresí i amb veu d’institutriu anglesa per a les classes baixes de Manchester, per exemple– afavoreixen l’aprenentatge de llengües entre els catalans? : )

  2. Es podria estudiar, aquesta relació que dius entre el tevetresí i l’estímul per a l’aprenentatge de llengües; potser així tot tindria sentit…
    Bromes a part, ja saps que més d’una vegada he hagut de desistir de llegir un llibre perquè la traducció no permetia entendre’l i que gran part dels llibres que s’editen en català van plens de faltes; això sí, sense l’article personal fora dels diàlegs, per dir-ne una (encara que això està canviant, per sort), no fos cas que algú es pogués pensar que el català és una llengua natural i viva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *