Algú

La novel·la Someone, d’Alice McDermott, és una tria d’escenes de la vida de la Marie, una brooklynesa descendent d’immigrants irlandesos nascuda en els temps d’entreguerres de principis del segle XX. La història d’aquesta dona no es caracteritza per res que se solgui considerar extraordinari, sinó més aviat per la simplicitat i la quotidianitat, elements que permeten que el lector hi trobi reflexos de la pròpia vida i experiències que l’apropen tant al personatge com al lloc i l’època que s’hi retraten.

Portada d'Algú, D'alice McDermott
Portada de l’edició catalana.

I tanmateix sí que hi passen coses, i la mort hi té un paper fonamental; un pare que mor massa d’hora, la guerra, una feina on d’una banda s’habitua al contacte diari amb la mort, i de l’altra coneix la multiplicitat de formes que pot prendre, l’experiència de ser a punt de morir durant el part del primer fill i la constant por com a mare que la mort torni a tocar la seva vida. Potser semblen totes coses senzilles que no es trobarien als diaris ni als llibres d’història, però no deixen de ser coses infreqüents per les quals em penso que no hem passat tots.

La prosa de McDermott entrellaça de forma delicada les diferents escenes, que apareixen de manera no cronològica, per mitjà d’abundants al·lusions, ecos que transmeten a la història un caràcter ressonant que posa en relleu la importància de la memòria en l’experiència vital de les persones.

 

3 pensaments quant a “Algú”

  1. Estic molt d’acord amb el que dius. Precisament la gràcia –i la bellesa– del llibre és aquest explicar una vida des dels moments petits que formen el dia a dia de tothom, i que per a tothom és diferent. I el final és molt encertat (el teu, vull dir).

    1. Sí, però de fet, una de les coses que volia dir és que aquesta idea del llibre “sobre el no res” o “sobre les coses petites” és una fal·làcia, que realment n’hi passen moltes, de coses. I a més, que això m’ho he guardat, que com es decideix que en una història hi “passa alguna cosa” té molt a veure amb les estructures de poder, i si el protagonista fos un home o una persona rica tinc els meus dubtes que el discurs generalitzat sobre el llibre hagués pres aquest concepte com a punt focal.

  2. Vaja, en general a les novel·les representa que hi passen coses més dramàtiques o cridaneres o particulars, encara que de coses ens en passen a tots. També en aquesta el que és important és la manera d’explicar, és veritat, com si res, esmentant les coses més greus de passada i centrant-se en el que sembla més anecdòtic o superficial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *