Vents més salvatges

Els petits plaers de la vida són un dels temes que apareixen en els relats

No coneixia la Bel Olid, però he de dir que escriu bé. I m’ha agradat que en els seus relats inclogui temes i punts de vista que no veiem sovint en la literatura: migracions, revolucions, gènere i sexualitat, fins i tot un està protagonitzat per una dona vella. Pensa-ho, quin va ser l’últim llibre amb un protagonista vell que vas llegir? No un d’aquests que recorren la vida d’una persona, no. Una persona vella a qui lo passa alguna cosa. La Miss Marple? En aquest sentit m’ha semblat molt bé i m’ha fet pensar.

Però els relats se’m feien la majoria una mica massa curts, més que relats són vinyetes, escenes de vides diverses, sense inici-nus-desenllaç. O una mica sí, però sense que hi passin gaires coses. I sense aprofundir gaire en els personatges. L’important sembla que és la sorpresa: aquesta no te l’esperaves, eh! A cada conte trigues una estona fins a saber on et trobes, a quin país, de quina feina parla… I això amb mesura està bé, però al final se’m feia repetitiu. 

Una lectura que fa pensar i que entreté, no és el millor que he llegit aquest any – i és que la competència està difícil -, però val la pena i espero llegir-ne alguna cosa més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *