No puc contar

Avui m’han dit que com que sóc de Barcelona no puc contar una història en català… Així que us en quedareu amb les ganes.

Bromes a part, aquesta anècdota m’ha fet adonar-me un altre cop de com n’és de curiosa la manera com adquirim el llenguatge. Hi ha una mena de cicle etern que segueix el recorregut des de la ment del parlant a la norma lingüística, i d’aquesta altre cop al parlant, de manera que tot i que s’abstregui el llenguatge dels individus i col·lectius en una norma, la percepció d’aquesta llengua és sempre diferent per a tots els individus, en la forma com la perceben, els matisos que senten quan l’escolten, etc.

De manera que si n’hi ha que quan dic “contar” senten un castellanisme, jo la utilitzo amb una voluntat de desautomatització del llenguatge, perquè em sembla que té uns matisos més rics que l’habitual “explicar”.

El quadern daurat

He de dir que vaig disfrutat força llegint The Golden Notebook, de Doris Lessing.
Però ara, aquí al davant del full en blanc, no sabria explicar-ne el perquè.
Potser, penso, és una qüestió de la humanitat del personatge d’Anna, la forma com es crea una persona real, tangible, i, d’alguna manera, amb uns processos mentals amb els que en certa manera em puc identificar.
M’agrada la forma “caòtica” de la narració, el fet que no hi hagi una línia clara, un conflicte concret, sino molts, a la vegada relacionats, però que demostren que per a tenir interès, uns personatges, una història, no calen esdeveniments extraordinaris…
Dels temes que tracta, he vist que sovint se’n destaca el feminisme… Jo, la veritat, no l’hi veig, però probablement és perquè ho miro des d’una perspectiva molt llunyana, des d’un altre estat de les coses i també des d’un altre lloc.
És feminista perquè la protagonista és una dona divorciada, amb una filla, independent econòmicament, que té relacions sentimentals amb diferents homes, amb ideologies i ocupacions pròpies…?
També, en pensar-hi, he trobat curiós com el comunisme, o més aviat el Partit Comunista, està molt present en el llibre, però d’alguna manera només es parla de la política, no hi ha explicacions de la ideologia. Es diu “vam discutir sobre el conflicte de X”, però no es concreta en què consistia la discussió, les posicions, el conflicte concret.
La narració, en certa manera, se centra en les relacions humanes entre els personatges, la seva part racional i irracional, les seves mancances…
[Haurem de treballar una mica el tema aquest de fer una crítica/recensió, perquè això és una mica caòtic … ]