Traducció

La força d’existir, de Michel Onfray, planteja una interessant alternativa al que Onfray anomena el nihilisme cristià, que caracteritza les societats contemporànies. Estic d’acord en aquesta definició i em sembla molt encertat el títol que dóna a la seva proposta: ateisme postcristià. Onfray ja m’havia cridat molt l’atenció amb el seu Tractat d’ateologia, que és un llibre que sembla molt ben estructurat i treballat. En canvi, el que llegeixo ara de vegades resulta caòtic, i el pitjor és que sovint no se sap si és a causa de l’entusiasme d’Onfray, que no pot parar-se a respirar i va deixant anar les seves il·luminacions una rere l’altra, o bé de les deficiències de la traducció. El tractat d’ateologia ja patia d’aquest mal, però em sembla que a La força d’existir l’editorial que el publica en català, Edicions de 1984, s’ha superat a si mateixa. És com si les editorials que publiquen en català proclamessin que només poden dedicar-se a la seva feina treballant malament, de pressa, de qualsevol manera. Però la feina mal feta no té futur, que deien; m’he d’enrecordar de llegir aquest home directament en francès, perquè hi ha casos en què allò de traduttore traditore té un sentit absolut: no crec que llegint la traducció estigui llegint el llibre d’Onfray, sinó una recreació que a la traductora no li ha importat que no sempre tingués solta; no entén gaire el tema ni la terminologia i cau en paranys evidents, i al darrere seu no hi ha hagut un editor que suplís aquestes deficiències.

Déjà-lu

Segueixo amb el llibre de Mourelo i en un moment donat tinc la sensació que llegeixo un paràgraf que ja he llegit en una altra banda. Aquesta vegada la memòria no m’ha traït: algunes coses de les que explica Wladimir Kaminer a Música militar recorden l’Abecedario, i això és ben curiós perquè els protagonistes de tots dos llibres tenen una posició vital molt diferent i també perquè aquest Mourelo d’exsoviètic no en té res…
I una cosa porta a l’altra i ara penso en la tragèdia de Daniïl Kharms; no fa gaire en vaig llegir una Petita antologia i què puc dir-te: quanta misèria, els humans! I el tio era brillant!

Fluxos

Ara estic llegint La frontera Oeste. Abecedario de un inmigrante, de Suso Mourelo. No conec aquest autor i tampoc no puc dir que conegui immigrants. Però sap greu. Sap greu una persona com la que figura el protagonista, que tenia una vida i un dia la va perdre, que va haver de renunciar a la dignitat per no tornar-se boig, que s’ha d’amagar entre el peix o a dins d’un sot per poder recollir les engrunes de l’opulència d’Occident. Sap greu la degradació de la vida al que era casa seva i aquí. Sap greu no poder parar res de tot això.