i el nostre camí a través seu
Intercalades en la relectura d’alguns dels llibres de John Le Carré, les memòries del que va ser el cap dels serveis d’informació exterior de la República Democràtica Alemanya durant la major part del temps que va existir aquest país, Markus Wolf, em recorden les de l’arquitecte de Hitler, Albert Speer, segurament per les frases reiteratives…Llegir-ne més»
«El bon vi no necessita ram» (o «no ha menester ram»): significa que les coses bones no necessiten propaganda (DCVB). Fa dies que em rondava pel cap l’equivalent castellà d’aquesta frase, “El buen paño en el arca se vende”, de significat transparent, i pensava també com canvien les coses: en els temps hipermediàtics que vivim,…Llegir-ne més»
Una enquesta informal entre estudiants de diferents carreres indica la convivència a la universitat d’una presència majoritària del català (UPF), un pes notable del castellà, distribuït de manera aleatòria (UPC), i la preponderància de la llengua de substitució (UAB). Sembla freqüent que s’imparteixin assignatures en castellà, adreçades a incloure els estudiants d’Erasmus, sense opció a…Llegir-ne més»
“Viatjar sentint-se sempre, simultàniament, en un món ignot i a casa, però sabent que no es pot tenir, que no es pot posseir cap casa. Qui viatja sempre és un vagabund, un estranger, un convidat [...].” El viatjar infinit, Claudio Magris (trad. Anna Casassas) Potser avui era un bon dia per acabar aquest llibre, que…Llegir-ne més»
En l’intent d’aconseguir llegir tota la sèrie d’Émile Zola sobre els Rougon-Macquart, la “història natural i social d’una família durant el Segon Imperi”, li va tocar ara fa poc a La terre, que se centra en el món rural i les lamentables relacions humanes derivades d’un sistema de propietat fragmentat i una societat endarrerida, inculta…Llegir-ne més»
D’entre la pila de llibres curiosos que fa molt de temps que tenia pendents en va sortir no fa gaire el que acabo de llegir ara, Els usos del passat. Història, memòria, política (Le passé, modes d’emploi. Histoire, mémoire, politique; traducció al català de Gustau Muñoz), d’Enzo Traverso, que tracta especialment el tema de la…Llegir-ne més»
Ara no sé per què vaig llegir a COU Luces de bohemia; el que m’intriga és que em sembla que no va ser el profe de literatura, sinó el d’història, el que ens el va recomanar. També pot ser que me’n recordi tan malament com de l’obra mateixa, que ara que l’he rellegit no em…Llegir-ne més»
Abans de llegir el llibre de Jorge Semprún L’écriture ou la vie, aquesta disjuntiva tenia per a mi un significat ben clar: triar entre l’escriptura o la vida significava triar entre explicar una o moltes vides possibles a través de narracions que desenvolupen realitats fictícies o viure efectivament, i l’elecció en algun moment m’havia servit…Llegir-ne més»
Vaig descobrir l’escriptor francès Thierry Jonquet l’any de les revoltes banlieusardes, perdó per la paraula, que d’una manera no del tot paradoxal van contribuir a l’elecció de Nicolas Sarkozy com a president de la República Francesa –una mica com ara ha passat amb el moviment del 15-M o dels indignats i la dreta cavernícola espanyola….Llegir-ne més»