“Viatjar sentint-se sempre, simultàniament, en un món ignot i a casa, però sabent que no es pot tenir, que no es pot posseir cap casa. Qui viatja sempre és un vagabund, un estranger, un convidat [...].” El viatjar infinit, Claudio Magris (trad. Anna Casassas) Potser avui era un bon dia per acabar aquest llibre, que…Llegir-ne més»
Die Schachnovelle, l’última obra que Stefan Zweig va publicar abans de morir, és un relat senzill però en certa manera perfecte, que se centra en una situació anecdòtica per a explicar un relat intrigant, interessant, que fa pensar, amb una caracterització dels personatges molt ben desenvolupada, però també amb alguns defectes que suposo que són…Llegir-ne més»
Del “difama que algo queda” al “doncs ara veuràs” aquest “relat” de Heinrich Böll suposa una crítica del que convencionalment al nostre país s’anomena “premsa groga” i tracta temes d’una actualitat permanent en la nostra societat mediàtica. Tot i aquest punt de partida, l’autor es centra més en la forma, la construcció del relat a…Llegir-ne més»
En l’intent d’aconseguir llegir tota la sèrie d’Émile Zola sobre els Rougon-Macquart, la “història natural i social d’una família durant el Segon Imperi”, li va tocar ara fa poc a La terre, que se centra en el món rural i les lamentables relacions humanes derivades d’un sistema de propietat fragmentat i una societat endarrerida, inculta…Llegir-ne més»
D’entre la pila de llibres curiosos que fa molt de temps que tenia pendents en va sortir no fa gaire el que acabo de llegir ara, Els usos del passat. Història, memòria, política (Le passé, modes d’emploi. Histoire, mémoire, politique; traducció al català de Gustau Muñoz), d’Enzo Traverso, que tracta especialment el tema de la…Llegir-ne més»
Ara no sé per què vaig llegir a COU Luces de bohemia; el que m’intriga és que em sembla que no va ser el profe de literatura, sinó el d’història, el que ens el va recomanar. També pot ser que me’n recordi tan malament com de l’obra mateixa, que ara que l’he rellegit no em…Llegir-ne més»
Abans de llegir el llibre de Jorge Semprún L’écriture ou la vie, aquesta disjuntiva tenia per a mi un significat ben clar: triar entre l’escriptura o la vida significava triar entre explicar una o moltes vides possibles a través de narracions que desenvolupen realitats fictícies o viure efectivament, i l’elecció en algun moment m’havia servit…Llegir-ne més»
Aquesta és la impressió més clara que m’ha deixat l’estil de Herta Müller després de llegir-ne Der Mensch ist ein grosser Fasan auf der Welt ( L’home es un gran faisà en el món, Bromera, 2009 – no en sé res de la traducció) que descriu amb un estil molt particular – no sé si…Llegir-ne més»
Aquestes memòries de Stefan Zweig més que de l’autor parlen d’una generació i descriuen els esdeveniments que van influir en la seva vida sense narrar-ne les peripècies ni aturar-se en les qüestions personals. És un home que mira amb nostàlgia el seu passat i es lamenta de tot el que ha anat contribuint a la…Llegir-ne més»