Després de llegir-me uns quants llibres de Daniel Pennac sobre la família Malaussène, que sempre fan de bon pair, i Un petit inconvenient de Mark Haddon (traducció no gaire bona, faltes d’ortografia), que està prou bé (ara, quina mania dels editors d’explicar tot el llibre a la contraportada!), estic llegint Vida y destino de Vasili…Llegir-ne més»
Sembla mentida –i és molt depriment– que l’Església catòlica espanyola se senti encara autoritzada a defensar posicions que els països civilitzats dels quals Espanya sosté que forma part ja han discutit i descartat fa molt de temps. Ara llegeixo un llibre molt interessant sobre la lluita per les llibertats polítiques a França a través de…Llegir-ne més»
Vivim des de fa més de vint anys una escalada feixista que no rep aquest nom; només els faltava tenir una excusa, i la que han trobat és bona: terrorisme internacional. Els drets civils de qualsevol poden quedar suspesos en qualsevol moment, si es tracta de preservar (defensar, protegir) les institucions, la majoria, el benestar,…Llegir-ne més»
Matar les paraules o fer-les servir no per allunyar la mort sinó per no precipitar-la. Tant de dolor. Que es repeteix avui.
Paul Celan – Todesfuge Schwarze Milch der Frühe wir trinken sie abendswir trinken sie mittags und morgens wir trinken sie nachtswir trinken und trinkenwir schaufeln ein Grab in den Lüften da liegt man nicht engEin Mann wohnt im Haus der spielt mit den Schlangen der schreibtder schreibt wenn es dunkelt nach Deutschland dein goldenes Haar…Llegir-ne més»
Aquest home, és com si hagués aconseguit créixer sense oblidar el nen que va ser. El joc que jugues al metro de mirar qui se’n recorda, qui és conscient que si es veiés des de deu, trenta, cinquanta anys enrere potser no s’agradaria gens i es diria “M’has traït”, “No t’assembles a mi”, o “No…Llegir-ne més»
Quantes vegades ens fixem en algú perquè ens recorda algú altre que vam estimar en un moment anterior? Algú té els cabells de tal manera, el gest, la mirada ens sonen, se’ns fan propers, i no sabem per què però ens agrada, i al final potser ens adonem que desperta en nosaltres un eco, el…Llegir-ne més»
La força d’existir, de Michel Onfray, planteja una interessant alternativa al que Onfray anomena el nihilisme cristià, que caracteritza les societats contemporànies. Estic d’acord en aquesta definició i em sembla molt encertat el títol que dóna a la seva proposta: ateisme postcristià. Onfray ja m’havia cridat molt l’atenció amb el seu Tractat d’ateologia, que és…Llegir-ne més»
Avui a última hora del vespre, amb cansament acumulat després del descans d’un llarg cap de setmana, agafo el metro i sec al davant d’un individu que podria ser romanès i que fa cara de no saber què hi fot al món; en una parada ell baixa i en puja un altre, també és estranger…Llegir-ne més»