Contes “populars”

Tots coneixem més d’un dels contes recopilats pels germans Grimm. Però hi ha algunes coses sobre aquests folkloristes que potser no són tan sabudes. Per exemple, hi ha el mite que els contes “originals” dels germans Grimm són molt més durs que les versions ensucrades que en trobem més fàcilment avui dia. Però és que ells mateixos van reescriure els contes diverses vegades al llarg de les seves vides, amb una clara intenció, dins el marc cultural del romanticisme i l’exalçament dels nacionalismes, d’establir un marc identitari comú per al “poble alemany”. Per a això sembla ser que van crear un fals mite que aquests contes havien estat recollits de les classes més populars, quan sembla ser que una part considerable els els van explicar persones de classe mitjana o alta. Tot i que ells parlaven de l’origen “germànic” de moltes de les històries, n’hi ha moltes que ja havien estat recollides en altres èpoques i altres indrets d’Europa, o que mostren clares reminiscències d’històries bíbliques o de l’antiguitat grecollatina. No només això, sinó que durant la constant reescriptura dels contes hi van fer canvis importants, com ara fer desaparèixer tota referència al sexe, transformar les mares malvades en madrastres envejoses i afegir elements cristians, entre altres coses.

En qualsevol cas, tot això no deixen de ser anècdotes,  i el seu recull de contes conserva un gran interès per a les persones que, com jo, s’interessen pel folklore, la història, i el desenvolupament dels temes literaris. (I probablement també siguin bones històries per a explicar als nens, en la seva versió sense sucre).

Incloc aquí un petit text que vaig escriure per a la classe de Fantasy and Science Fiction que estava fent i que em va portar a fer aquesta lectura:

Un element recurrent a la majoria dels contes dels germans Grimm és el bosc, que desenvolupa funcions molt diverses: pot ser una font de combustible o aliment, un lloc on la màgia és possible o hàbitat d’éssers fantàstics, un refugi per a fugitius i animals i un amagatall per a bandolers, però també un espai misteriós i amenaçador per als que hi van a parar sense voler-ho.

És interessant fixar-se com la “gent de bé” mai no està destinada a quedar-se al bosc -en contraposició a criatures màgiques, animals i lladres-, sinó que la seva estada en aquest entorn, encara que es descrigui com a feliç (Germanet i germaneta, Els dotze germans, Blancaneu), només és una fase en el desenvolupament vital dels personatges.

Connectat a això hi ha el tema freqüent de la noia que va al bosc, perquè ha fugit o perquè l’hi obliguen, i durant aquesta etapa travessa un procés de maduració al final del qual o bé rebutjarà el pretendent no adequat (La núvia del conill, La caputxeta vermella) o bé serà descoberta per l’apropiat, sovint un rei de cacera o el fill d’un rei (Els dotze germansGermanet i germaneta, Rapunzel, Els sis cignes, Blancaneu, Els tres homenets al bosc), que pot ser que arribi a collir -literalment- la noia “madura” d’un arbre.

Els nois també poden passar per un procés de maduració dins el bosc, que normalment implica una missió que només els que tenen bon cor acompliran (La taula, l’ase i el bastóLa motxilla, el barret i l’espinaL’abella reina, L’oca d’or) i que acaba amb el casament amb una filla de rei.

En aquest sentit, el bosc adquireix un significat més profund i passa de ser un simple rerefons de la història a un segon ventre matern dins el qual els personatges joves es prepararan per a la vida adulta, és a dir, per al matrimoni.