Katanga business

De vegades descobreixo per què encara llegeixo l’edició d’internet de Le Monde. Per practicar el francès, em deia, i també per tenir una visió una mica més àmplia d’aquesta realitat que no podem evitar que ens condicioni; i en dies com avui, per descobrir noves mirades sobre un món que m’intriga i també per saber quin seria el meu vot a les eleccions al Parlament de Brussel·les si de debò fossin europees.
Últimament es porta molt criticar els xinesos perquè inverteixen a l’Àfrica per treure’n benefici sense tenir en compte a quin règim polític donen suport d’aquesta manera ni quins drets es respecten als països on fan carreteres, i que fan carreteres per continuar espoliant un territori que, i això és el que fa gràcia, els europeus van fragmentar al seu gust i segueixen considerant en certa manera propi; un territori de desheretats als quals només queda la perspectiva d’ofegar-se a l’oceà mentre intenten travessar-lo en barcos de fortuna per arribar a qualsevol dels països de cucanya de què han sentit parlar: països on tothom té feina i aigua a casa i porta sabates. Katanga business és un documental del belga francòfon Thierry Michel que parla de tot això i de més coses i que m’agradaria veure. En aquesta adreça hi ha un comentari i alguns enllaços: http://efareviews.cineuropa.org/2009/04/katanga-business-2009.html.
Sobre el Parlament Europeu, aquesta és la meva opció encara que em fa l’efecte que quan vagi a votar no podré triar-la: http://www.piratpartiet.se/international/english.