La no-narració

Aquesta és la impressió més clara que m’ha deixat l’estil de Herta Müller després de llegir-ne Der Mensch ist ein grosser Fasan auf der Welt ( L’home es un gran faisà en el món, Bromera, 2009 – no en sé res de la traducció)
que descriu amb un estil molt particular – no sé si característic de la seva obra en general o d’aquesta en concret – l’espera i l’esforç d’una família hongaresa de parla alemanya per aconseguir el passaport per emigrar a Alemanya. Sembla ser que aquest escrit procedeix de l’època en que l’autora estava intentant fer això mateix.

H. MüllerLa seva prosa és d’alguna manera seca però molt descriptiva i poètica, amb imatges molt vives i una forma molt peculiar de representar l’acció. S’allunya de tota mena de sentimentalismes i és com una càmera fotogràfica que va recollint instants successius en el temps. Transmet una atmosfera, un estat d’ànim i la tensió acumulada que senten els personatges per les circumstàncies que estan vivint.

Us deixo amb una traducció improvisada de les primeres línies:

“Al voltant del Monument als caiguts hi ha roses. Són un matoll. Estan tan crescudes que ofeguen l’herba. Floreixen, blanques, rotlles petits com de paper. Cruixeixen. Clareja. Aviat és de dia.”

No obligatori

No coneixia aquesta autora, Wislawa Szymborska, cosa tampoc estranya si tenim en compte que els meus coneixements de literatura polonesa són nuls i que no acostumo a llegir poesia.
Aquest llibre ens acosta una mica a la seva sensibilitat amb un recull d’articles elaborats entre 1968 i 2001 per a algunes publicacions periòdiques del seu país i en els quals comenta el que el títol anomena de forma hàbil Lecturas no obligatorias (Ediciones Alfabia, 2009), és a dir, llibres que en general no arribaran a ser considerats Literatura, obres de referència, manuals, llibres d’història… Volums sense pretensions que la porten a fer reflexions al voltant de temes ben diversos que normalment no es tracten literàriament amb ironia, efusió, lirisme…
No és una lectura profunda, però la recomano per la intel·ligència del seu punt de vista, el deliberat intent de tractar temes normalment considerats intranscendents i per la simpatia que desperten els comentaris que fa.