El conjunt de paraules “Don Juan Manuel El Conde Lucanor” està així, tot seguit, gravat en la meva ment des dels temps de l’escola primària. Un dia em vaig creuar amb un exemplar d’aquest llibre i, ja que tenia una mica de temps entre mans, vaig decidir afegir coneixements sobre el contingut del llibre als que tenia del nom de l’autor i el títol del llibre.

Certament l’edició que en vaig llegir era força dolenta (en el sentit que quina gràcia té llegir un escrit del segle XIV amb la llengua d’avui?), però tot i això em va permetre veure’n alguns punts importants del contingut, sobretot en el sentit social, la importància de la “honra”, el paper de la dona, la valoració del noble com a “pare” dels seus serfs, i com a tal encarregat de millorar les seves condicions de vida…

Evidentment, al ser una obra moral els exemples que proposa són en general idealitzats, però és interessant de veure els assumptes sobre els que tracta.

Una anècdota curiosa és el fet que hi ha una versió del conegut conte “El vestit nou de l’emperador”, en que els bergants no li diuen que és “poc intel·ligent” aquell qui no veu el vestit, si no que no és fill de qui es pensa que és fill… Avui dia aquest insult no és habitual, i penso que si a una persona li diguessin “no ets fill del teu pare” la resposta seria abans el desconcert!