Simon Stranger fa aquí una exploració del passat de la seva família política durant la Segona Guerra Mundial i novel·la la història fosca del col·laboracionisme d’un sector de la societat noruega amb el poder nazi, la persecució dels jueus i la repressió de la dissidència. El relat, que encadena un horror rere l’altre, no cau en cap moment en l’exhibicionisme gore ni en el sentimentalisme; l’autor es limita a recordar-nos que tenim el deure de saber, de no oblidar, de recordar els seus noms –dels morts, dels supervivents– per sempre. Perquè tots, amb les nostres vides banals, els nostres silencis còmplices, la nostra memòria selectiva, ens podem convertir en perpetradors, en cooperadors necessaris del mal.