El músic i artista David Byrne sembla una persona amb una creativitat, una sensibilitat estètica i una curiositat intel·lectual interessants. Viatja força per motius de feina i li agrada explorar nous llocs en bicicleta. Té nombrosos contactes en el món de l’art i la música internacionals. I fa anotacions de les seves experiències de tot plegat. El llibre és una col·lecció d’articles – revisats o reescrits – prèviament publicats en un blog de l’autor. Em pregunto què passaria si tothom que en fa un es pensés que sap escriure. Em pregunto si s’hauria publicat un llibre semblant d’algú que no fos conegut.

Tot i que té parts genuinament interessants, com les perspectives evocadores que fa d’alguns indrets, la prosa és una mica massa senzilla i el resultat una mica irregular, massa anecdòtic de vegades, però d’altres ens presenta temes interessants, per exemple sobre urbanisme, relacionant-lo amb l’ús de la bicileta, però també amb les formes de planificació que aconsegueixen revitatitzar zones urbanes, fer-les més accessibles a les persones – en oposició als vehicles -, etc. Una lectura més a prop del periodisme que de la literatura, entretinguda però poc trascendent.