i el nostre camí a través seu
Quantes vegades ens fixem en algú perquè ens recorda algú altre que vam estimar en un moment anterior? Algú té els cabells de tal manera, el gest, la mirada ens sonen, se’ns fan propers, i no sabem per què però ens agrada, i al final potser ens adonem que desperta en nosaltres un eco, el…Llegir-ne més»
La força d’existir, de Michel Onfray, planteja una interessant alternativa al que Onfray anomena el nihilisme cristià, que caracteritza les societats contemporànies. Estic d’acord en aquesta definició i em sembla molt encertat el títol que dóna a la seva proposta: ateisme postcristià. Onfray ja m’havia cridat molt l’atenció amb el seu Tractat d’ateologia, que és…Llegir-ne més»
Avui a última hora del vespre, amb cansament acumulat després del descans d’un llarg cap de setmana, agafo el metro i sec al davant d’un individu que podria ser romanès i que fa cara de no saber què hi fot al món; en una parada ell baixa i en puja un altre, també és estranger…Llegir-ne més»
Segueixo amb el llibre de Mourelo i en un moment donat tinc la sensació que llegeixo un paràgraf que ja he llegit en una altra banda. Aquesta vegada la memòria no m’ha traït: algunes coses de les que explica Wladimir Kaminer a Música militar recorden l’Abecedario, i això és ben curiós perquè els protagonistes de…Llegir-ne més»
Ara estic llegint La frontera Oeste. Abecedario de un inmigrante, de Suso Mourelo. No conec aquest autor i tampoc no puc dir que conegui immigrants. Però sap greu. Sap greu una persona com la que figura el protagonista, que tenia una vida i un dia la va perdre, que va haver de renunciar a la…Llegir-ne més»
Això només és una prova. Encara no sé si trobo absurd això dels blogs o no, però de cop i volta se m’ha acudit que en podia fer un. De moment no sé gaire com funciona, però tinc l’avantatge que només parlo per a mi, oi tu?