Moloc

Vaig descobrir l’escriptor francès Thierry Jonquet l’any de les revoltes banlieusardes, perdó per la paraula, que d’una manera no del tot paradoxal van contribuir a l’elecció de Nicolas Sarkozy com a president de la República Francesa –una mica com ara ha passat amb el moviment del 15-M o dels indignats i la dreta cavernícola espanyola.

El cas és que recordo l’època perquè el llibre amb què vaig conèixer aquest autor, que vaig comprar a Amazon pel títol (Ils sont votre épouvante, vous êtes leur crainte: Són el que us espanta, sou el que els fa por, més o menys), estava escrit abans de les revoltes però es podria dir que les anunciava. Vaig pensar que era llàstima que no es traduís, i ara també m’ho sembla amb l’últim que n’he llegit, Moloch. No sé quin públic té el Jonquet a França, tot i que a la contracoberta es diu que és “un dels escriptors més dotats de la seva generació”. Potser els casos policials que planteja són massa durs per a un públic ampli…

Moloch tracta de tràfic de nens, de misèria occidental, europea i romanesa, i com sempre en els llibres del Jonquet, l’escenari és una societat que ha perdut els referents i navega sense brúixola, i que en el seu gruix prefereix oblidar a tots aquells que són esclafats o llançats a la cuneta.

Tot i la seva cruesa, alguns dels llibres del Jonquet haurien de ser lectura obligatòria del batxillerat. Dels cursos de consciència.

Un pensament quant a “Moloc”

  1. Diria… mans a l’obra! Tot i que de fet sóc ben capaç de llegir-lo en francès. I com que ja fa temps que en parles, potser ho hauria de fer algun dia d’aquests. Que no sé què em passa últimament que només llegeixo en alemany!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *