L’honor perdut de Katharina Blum

Del “difama que algo queda” al “doncs ara veuràs” aquest “relat” de Heinrich Böll suposa una crítica del que convencionalment al nostre país s’anomena “premsa groga” i tracta temes d’una actualitat permanent en la nostra societat mediàtica. Tot i aquest punt de partida,  l’autor es centra més en la forma, la construcció del relat a partir de documents, testimonis, en fi, d’altres relats – que per cert recorda molt a Retrat de grup amb senyora (1971), la seva novel·la anterior – que en aprofundir en aquesta crítica.

La història que explica és en si molt senzilla, i la forma de narrar-la evita l’ús de sorpreses o estratègies similars. Em crida l’atenció en contraposició a altres construccions narratives modernes en què sembla que el moment de la revelació i el misteri són l’eix al voltant del qual es belluga tot el relat. En aquest cas allò que podria ser el més xocant s’explica ja en els primers capítols, tot i que hi ha una mica de flaixbac per a explicar-ne els detalls, la sorpresa no es deixa com a element per fer avançar la història.

Sorprenentment digna l’adaptació cinematogràfica de Schlöndorff i von Trotta, que sense ser una gran pel·lícula, no ens enganyem, no és tan decebedora com ho solen ser les pel·lícules basades en llibres que m’han agradat.

2 pensaments quant a “L’honor perdut de Katharina Blum”

  1. El “Retrat de grup amb senyora” fa temps que el tinc a la cua dels llibres que he de rellegir, i ara que fas aquesta associació tinc ganes de comprovar-ho. I sobre “L’honor perdut…”, no trobes que és molt actual, tot i els anys que té? (I per què no puc fer cursives als comentaris?)

  2. Sobre l’actualitat del llibre ja en parlo, al primer paràgraf!
    Pel que fa a la cursiva en els comentaris ho pots fer si poses aquestes etiquetes: < i > paraules en cursiva < / i > (sense els espais entre els símbols). El mateix per la negreta, fent servir la < b >

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *