La terra

En l’intent d’aconseguir llegir tota la sèrie d’Émile Zola sobre els Rougon-Macquart, la “història natural i social d’una família durant el Segon Imperi”, li va tocar ara fa poc a La terre, que se centra en el món rural i les lamentables relacions humanes derivades d’un sistema de propietat fragmentat i una societat endarrerida, inculta i gasiva gairebé per naturalesa. Com que Zola escriu per demostrar tesis i la tesi en aquest cas era la influència nociva de l’endarreriment del camp en el progrés social, per resumir-ho d’alguna manera, la lectura d’aquest llibre fa patir constantment perquè retrata un món poblat de persones que gairebé no es poden considerar humanes, que actuen amb una crueltat i una inconsciència que no semblen tenir límits, que no saben què és la compassió, la solidaritat ni l’amor. Suposo que el fet que a més a més siguin descreguts i que al poble de què es parla no hi tinguin ni capellà propi contribueix a subratllar la animalitat que inspira uns pagesos que han viscut de la mateixa manera durant segles, una manera que els ha portat a un estat de degeneració espiritual que fa autèntica angúnia.

A part d’això, el llibre m’ha fet molta gràcia perquè descriu una regió, la Beauce, considerada el graner de França i que recorda en molts sentits la Segarra, salvades totes les distàncies, que marca en primer lloc l’extensió: més de 5.700 km la regió francesa i menys de 800 la comarca catalana; fora de detallets sense importància com aquest, totes dues ocupen una posició central als països respectius i estan dedicades sobretot al cultiu dels cereals; a la Beauce, a més a més, en el moment que la retrata Zola hi ha també vinya, com n’hi havia hagut tradicionalment a la Segarra fins a finals del segle XIX. Em va semblar una coincidència ben curiosa.

Un pensament quant a “La terra”

  1. Vaja! Tot això que dius em fa despertar curiositat per veure jo mateixa quin tipus de llibre pot fer-te fer aquesta mena de comentaris. Està bé això que la majoria de les vegades em fas venir ganes de llegir el llibre de què parles! Però també és una mica angoixant: tantes coses interessants a llegir al món!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *