“Viatjar sentint-se sempre, simultàniament, en un món ignot i a casa, però sabent que no es pot tenir, que no es pot posseir cap casa. Qui viatja sempre és un vagabund, un estranger, un convidat […].”

El viatjar infinit, Claudio Magris (trad. Anna Casassas)

Potser avui era un bon dia per acabar aquest llibre, que només m’ha interessat a trossos perquè tanta erudició i caritat cristiana em sobrepassen, però que té alguna frase que hi toca de ple.