O sigui: que no només no pots dir si El sindicat dels policies jueus t’ha agradat, sinó que ni tan sols no t’atreveixes a pronunciar-te sobre si és bo o no, perquè no l’has llegit en l’original, esclar, però sobretot perquè no saps si aquest devessall d’imatges sorprenents que l’omple el completen o el carreguen; en la traducció, les frases semblen això que en diuen tallades amb cisell, seques, curtes i precises, però al darrere no saps si hi ha alguna cosa més que el gran dolor jueu, que no és que sigui poca cosa, amb una mica de denúncia genèrica per la història que provoca aquest dolor, però sense molestar gaire. I el que sobta és el contrast entre l’estil concís i la riquesa de les imatges, per a tu totes noves, que fan que la lectura sigui una mica cansada, com un poema.
I què diries, que com a poema no és bo perquè finalment és poesia amorosa amb la forma de thriller polític i contrautopia? O és un llarg lament pel jueu errant, per les conviccions que ataquen la vida?
Apunta el traductor: Ernest Riera Arbussà; no sembla dolent.