Últimament he tingut sort i m’han tocat uns quants llibres interessants, com ara Le quatuor algérien de Yasmina Khadra, que de fet són quatre perquè és un volum que reuneix les quatre novel·les d’aquest escriptor (Yasmina Khadra és un pseudònim) que protagonitza el comissari Llob. Explica la vida diària a l’Algèria de fa entre deu i vint anys, amb moltes referències a la guerra d’independència i a un món que la corrupció, les màfies, l’especulació i la ignorància han anat fent desaparèixer (com aquí, però molt i molt pitjor); els casos criminals que resol el comissari són, com passa tan sovint amb la novel·la negra, el pretext per parlar de la injustícia que provoca els crims, i encara que entenc que hi hagi qui critiqui aquest home per escriure en francès i no en àrab, jo ho agraeixo perquè això em permet llegir-lo sense traduir: fa meravelles, i el sentiment que et provoca és molt paradoxal perquè descriu una situació més que lamentable amb una llengua que et fa desitjar que no acabi mai. M’ha fet venir ganes de llegir més coses seves, de llegir més àrabs (en una entrevista diu que Al-Mutanabbi és el millor poeta que ha existit al món, potser exagera però potser caldria tastar-lo) i de recuperar el Dashiell Hammett.