No recordo on vaig veure recomanat There there, de Tommy Orange, però el vaig trobar a la biblioteca i m’hi vaig posar, sense saber ben bé què m’hi trobaria. És una novel·la allò que en diuen “coral”, moltes veus i personatges que tots es troben en algun moment de la història i així es va construint una visió des de diversos punts de vista. És curiós, tot i que no m’acaba de convèncer, que la narració per a cada personatge va canviant de punt de vista: primera persona, segona persona, tercera persona, etc. Al mateix temps, les històries tenen molts punts en comú i em costava una mica diferenciar-les de vegades. També m’han faltat veus femenines, que n’hi ha, però una gran minoria.

Ens trobem a Auckland, EUA, on un mosaic de personatges descendents de les poblacions natives de nord-amèrica ens ensenya un panorama desolador: vides perdudes, addicció, famílies trencades… Sempre amb el rerefons del racisme, la pèrdua de les arrels i la falta d’un lloc al món, però sense ser un text polític ni pretendre arreglar més. És tan sols un retrat, un text difícil que ens parla de la situació general dels natius nord-americans a ciutat avui dia.

Podeu trobar There there traduït al castellà per Julia Osuna Aguilar: Ni aquí ni allí, Alianza: 2018.