El títol d’aquest llibre, Wir Strebermigranten, d’Emilia Smechowski, inexactament traduït per mi com “Nosaltres, migrants modèlics”, és un d’aquests que se’m van quedar al cap mentre repassava les novetats o els llibres disponibles a la biblioteca (que és per cert un dels meus passatemps preferits). Així que finalment el vaig agafar en préstec i un altre cop he tingut sort: és molt bo. L’estiu del 1988 l’Emilka, sa germana de dos anys i els seus pares se’n van de vacances a Itàlia des de la ciutat polonesa on viuen, Wejherowo. Però no, de fet estan emigrant d’estranquis al Berlín de l’est, on s’establiran i faran tot el possible per convertir-se en migrants tan assimilats que gairebé ningú no els nota ni els percep com a tals, una història repetida sovint entre els migrants polonesos a Alemanya de la segona meitat del segle XX. I és aquesta història, les conseqüències d’aquest desig d’assimilació, la recerca de l’Emilia de les arrels perdudes i la identitat entre dues terres el que m’he trobat en aquest llibre, narrat d’una manera entretinguda, amb detalls familiars i personals, però també explicacions més generals i periodístiques (l’autora, després d’uns anys estudiant per a ser cantant d’òpera, va acabar fent-se periodista) sobre el context històric i social en què va créixer.