i el nostre camí a través seu
Aparentment Hemingway dominava allò que en diuen “la lengua de Cervantes“, ja que els diàlegs d’aquesta novel·la, que he llegit en anglès, segueixen la fraseologia i les formes d’expressió castellanes, però en llengua anglesa. Cosa que resulta excepcionalment curiosa i dóna una sensació més autèntica al relat, més viva, alhora que probablement n’impossibilita qualsevol mena…Llegir-ne més»
Aquest llibre presenta una selecció molt irregular d’articles al voltant del tema del canvi climàtic que no aporten gairebé cap idea nova i semblen un aparador per a que tot un seguit de gent relacionada amb la preocupació pel medi ambient i la sostenibilitat puguin exposar una altra vegada discursos particulars que sonen a repetits…Llegir-ne més»
El llibre The Moneyless Man, “l’home sense diners”, no entrarà a la història de la literatura. Però és una de les lectures més interessants que he fet en els darrers temps. Què fa que un text sigui o no sigui literari és una qüestió molt complexa. La intenció? La qualitat del llenguatge? No tinc cap…Llegir-ne més»
Vaig trobar aquest llibre del Süskind en un encant per només cinquanta cèntims, però per a mi val molt, molt més. És molt conegut a Alemanya i a tot el món, però no n’havia sentit gaire cosa abans. Em sembla que l’hauré de tornar a llegir per entendre tot el que hi passa una mica…Llegir-ne més»
Aquest llibret no és, com el títol m’havia fet pensar, un relat autobiogràfic d’una estada a Irlanda, sinó més aviat una compilació de breus vinyetes ficcionalitzades de la vida quotidiana de la Irlanda dels anys 50. He trobat que és una manera força interessant de fer un retrat -amb pinzellades ben grosses- d’una societat i…Llegir-ne més»
Suposo que aquesta és una de les coses bones quan empitjora el temps: sorgeixen més oportunitats per, o ve més de gust, quedar-se a casa arraulida llegint un llibre! The hitchhiker’s guide to the galaxy, de Douglas Adams, és un llibre al que tenia pendent de fer-li una ullada des de fa un temps. Quina…Llegir-ne més»
“Viatjar sentint-se sempre, simultàniament, en un món ignot i a casa, però sabent que no es pot tenir, que no es pot posseir cap casa. Qui viatja sempre és un vagabund, un estranger, un convidat […].” El viatjar infinit, Claudio Magris (trad. Anna Casassas) Potser avui era un bon dia per acabar aquest llibre, que…Llegir-ne més»
Die Schachnovelle, l’última obra que Stefan Zweig va publicar abans de morir, és un relat senzill però en certa manera perfecte, que se centra en una situació anecdòtica per a explicar un relat intrigant, interessant, que fa pensar, amb una caracterització dels personatges molt ben desenvolupada, però també amb alguns defectes que suposo que són…Llegir-ne més»
Del “difama que algo queda” al “doncs ara veuràs” aquest “relat” de Heinrich Böll suposa una crítica del que convencionalment al nostre país s’anomena “premsa groga” i tracta temes d’una actualitat permanent en la nostra societat mediàtica. Tot i aquest punt de partida, l’autor es centra més en la forma, la construcció del relat a…Llegir-ne més»