Suposo que aquesta és una de les coses bones quan empitjora el temps: sorgeixen més oportunitats per, o ve més de gust, quedar-se a casa arraulida llegint un llibre!

Il·lustració de John Martz

The hitchhiker’s guide to the galaxy, de Douglas Adams, és un llibre al que tenia pendent de fer-li una ullada des de fa un temps. Quina coincidència, per tant, trobar-ne un exemplar a la tauleta de nit d’aquesta casa on estic convidada unes setmanes!

La lectura ha sigut d’aquelles que es poden descriure com a “lectura llamp”, és a dir, que l’he començat i acabat en un sol dia. Val a dir que no és un llibre gaire gruixut ni gaire profund, cosa que també ha ajudat.

Com tothom m’havia dit, és un llibre molt divertit, ocurrent i entretingut que té algunes imatges força interessants. Tot i això, pel que fa a la història o la narració, són més aviat poc rellevants i no sembla tenir cap propòsit més enllà del de fer passar l’estona (tot i que estic segura que, tenint en compte la quantitat de seguidors que té, algú li ha intentat trobar una filosofia o un significat més profund…). Com a curiositat, la sèrie (em penso que hi ha uns quants llibres més que continuen la història) es va originar com una teatralització per a la ràdio BBC cap allà a l’any 78! En aquest cas, el llibre va venir després.