Em penso que Böll quedaria ben sorprès de veure la Irlanda actual

Aquest llibret no és, com el títol m’havia fet pensar, un relat autobiogràfic d’una estada a Irlanda, sinó més aviat una compilació de breus vinyetes ficcionalitzades de la vida quotidiana de la Irlanda dels anys 50.  He trobat que és una manera força interessant de fer un retrat -amb pinzellades ben grosses- d’una societat i de les seves problemàtiques del moment.

Famílies més que nombroses, l’emigració, la pobresa, el tarannà amable i despreocupat, el clima, la beguda… són alguns dels temes que van sorgint repetidament durant tot el llibre i que ajuden, penso, més a fer-se una idea del que podria haver sigut la Irlanda de llavors – o del que va veure-hi Böll- que llegir un capítol d’un llibre sobre història d’Irlanda. Costumisme, crec que en diuen, d’això.