No coneixia aquesta autora, Wislawa Szymborska, cosa tampoc estranya si tenim en compte que els meus coneixements de literatura polonesa són nuls i que no acostumo a llegir poesia.
Aquest llibre ens acosta una mica a la seva sensibilitat amb un recull d’articles elaborats entre 1968 i 2001 per a algunes publicacions periòdiques del seu país i en els quals comenta el que el títol anomena de forma hàbil Lecturas no obligatorias (Ediciones Alfabia, 2009), és a dir, llibres que en general no arribaran a ser considerats Literatura, obres de referència, manuals, llibres d’història… Volums sense pretensions que la porten a fer reflexions al voltant de temes ben diversos que normalment no es tracten literàriament amb ironia, efusió, lirisme…
No és una lectura profunda, però la recomano per la intel·ligència del seu punt de vista, el deliberat intent de tractar temes normalment considerats intranscendents i per la simpatia que desperten els comentaris que fa.