Feia temps que volia llegir aquest llibre de l‘Irene Solà, i per fi m‘hi vaig decidir. Sense saber-ne res, més que aquest títol que em sembla magnífic i la portada, també bastant evocadora.
El primer capítol sorprèn i atrapa, i la resta… Tornem a tenir el canvi de veus a cada capítol que tan de moda està, però amb un punt original i molt ben fet.
Visions d‘una vida a un poble als pirineus a través d‘un parell de generacions, però amb un to màgic molt atractiu, i sense descriure minúcies, que de tant en tant ja s‘agraeix.

En definitiva, el recomano i m’alegro d’haver-lo llegit.