La Ray i el seu marit Moth perden la granja on han viscut i treballat durant trenta anys d’una manera molt bèstia. Al mateix temps li diagnostiquen al Moth una malaltia neurodegenerativa terminal. Sense cap lloc on anar ni res a perdre-hi decideixen fer el camí de la sal, que voreja la costa del Regne Unit pel sud-oest.

El llibre és una novel·la d’aventures autobiogràfica en que acompanyem els protagonistes en un viatge molt difícil, però també curatiu, inspirador i amb situacions límit, però també molts moments tranquils d’observació de la natura, i algunes referències a temes socials i de les relacions humanes.

Em pregunto si a d’altres lectors els deuen venir ganes d’emprendre el mateix camí, a mi m’ha resultat inspirador, però sense fer-me venir ganes de replicar-lo. La precarietat de la situació que viuen es pot oblidar en el caminar meditatiu i en la fantasia de llibertat que evoca el viatge, però és una situació extrema marcada pels elements -calor, fred, pluja…-, el dolor i la gana com a companys constants de viatge i fins i tot per l’exclusió social.

The Salt Path, de Raynor Winn, es va publicar en anglès el 2018 per Penguin Michael Joseph , i de moment no hi és i no sé si se l’espera en català.