Vaig trobar aquest llibre del Süskind en un encant per només cinquanta cèntims, però per a mi val molt, molt més. És molt conegut a Alemanya i a tot el món, però no n’havia sentit gaire cosa abans. Em sembla que l’hauré de tornar a llegir per entendre tot el que hi passa una mica més a fons.

El protagonista és un orfe. Té un sentit de l’olfacte sobrenatural. Percep el món i la gent gairebé sempre a través d’aquest sentit. Per tant, la base de la seva realitat es l’olor. Per a ell, les persones no tenen gaire importància, són només olors per recollir i per sentir-se bé.

Per aconseguir una olor perfecta mata vint-i-cinc noies, i això només perquè la que vol de veritat és l’olor de la vint-i-cinquena. Per a ell les seves vides no signifiquen res. Només vol millorar la tècnica d’aconseguir olors per tal d’obtenir la darrera sense equivocar-se.

Malgrat les seves accions, potser no té cap sentit jutjar-lo. Ningú no ha fet mai cas d’aquest protagonista desgraciat si no ha sigut per fer-lo servir. L’hem de veure com un dimoni o més aviat com un jutge de la humanitat? A la gent sempre se la mira desde fora. No té la seva pròpia olor. Què vol dir això? Que és innocent? Qui és una persona així, que agafa tot el que vol sense pensar en els altres, sense poder pensar en ningú fora d’ell mateix, perquè cada persona és només un munt d’olors o coses interessants per recollir? Un déu o un sociòpata? No ho sé.

No em sembla bé parlar massa sobre llibres que he de llegir un altre cop. Doncs, ja estic.